Releyendo Vies minuscules, de Pierre Michon. Novela de biógrafo biografiado o autobriografía hecha a partir de la reconstrucción de las vidas ajenas. Novela de novela. Un francés que parace orteguiano. Una cita: allí escribe las mil novelas de las que está hecho el porvenir y que el porvenir deshace. Nuestra vida cobra sentido en las vidas de los otros y viceversa. Ser y parecer; sentido y memoria. Recuerdo. La consabida magdalena de Proust hecha vida. Tal vez el día que es trae esta reflexión: Nochebuena.
[Foto: eldiario.es] Com a milions de ciutadans d'aquest país, visc fent-me preguntes sense trobar cap resposta per molt que ho intente. Unes són existencials , o crec jo que ho són; altres, la resta i gran majoria, no tant. Últimament em pregunte moltes coses sobre s ituacions indignants, i que conste que no són retòriques. Què més volguera! Les més habituals solen ser sobre la corrupció política, sobre la quantitat de lladres que ens envolten. Com és possible que hagen tants casos de corrupció al nostre país? Com és possible que els lladres s' hagem embutxacat tants milers de milions d'euros? Per què no els hem descobert abans? Què hem fet malament? Aquesta situació és el resultat de tants anys de govern amb majories absolutes? Intente ser analític i no trobe respostes. E m preocupa molt que hagen d'eixir casos aïllats de penedits, venjatius o col·laboracionistes, com Marcos Benavent , perquè aflore la merda. Què funciona mal al si de la nostra democ
Comentarios
Publicar un comentario