Ir al contenido principal

DOROTHY PARKER Y EL OLVIDO SEXISTA

Leo en un magazine un artículo sobre escritoras que colaboraron con prestigiosas revistas de moda. El artículo no está mal, aunque el editor o la editora le ha encasquetado un morrocotudo título sexista : Talentos literarios en femenino: de las revistas a los libros. Y se ha quedado tan a gusto.

 Entre las autoras citadas aparece Dorothy Parker. Un día después vuelvo a encontrarme con el nombre de la escritora norteamericana en la reseña de un poemario suyo que se acaba de publicar en castellano. La mención también es escueta y en ningún momento se habla de su compromiso político ni de su relación con España. Se citan su incisivo humor, sus cuentos y la famosa tertulia que presidía en el hotel Algonquin de Nueva York, y se obvian su paso por España en 1937, en plena Guerra Civil,  y su vinvulación al bando republicano. Una experiencia vital  que le marcó de por vida y que, como ella misma comentó ácidamente, le "quitó el sentido del humor".  La Guerra Civil Española le hizo abandonar la crítica de la vida frívola de Nueva York para hablar insistentemente de la desigualdad social, algo que molestó a sus editores.

En aquel viaje visitó Valencia, y en esta ciudad ambientó algunos de sus cuentos , entre ellos el memorable Soldados de la República. Estoy seguro que pasó por el Ideal Room, donde se tomó alguna que otra copa de aguardiente con su amiga la escritora y guionista Lillian Hellman, también en Valencia por la misma causa, tal y como cuenta esta última en sus memorias. En aquellos años de guerra todo el mundo se citaba en el Café Ideal Room.

Se habla mucho de intelectuales extranjeros que escribieron sobre la Guerra Civil, como George Orwell, John Dos Passos o Ernest Hemingway, incluso a más de uno se le divinifica,  pero se guarda un silencio de tumba sobre las escritoras que hicieron exactamente lo mismo, como Dorothy Parker, Lillian Hellman o la misma Virginia Woolf. Incido en los  archisabidos olvidos ideológico y sexista, que tanto monta monta tanto,  y me rebelo contra ellos. En estas escritoras hay una parte importante de nuestra memoria que es necesario y urgente rescatar.  Leedlas. Hablad de ellas. Así lucharemos contra el silencio sin memoria.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...