Ir al contenido principal

LES MAGUES DE GENER FAN ESCLATAR DE NOU LES CROADES


Estic fins als nassos de l'aldarull de les reines magues -les tres magues de gener- orquestrat pels sectors més reaccionaris de la ciutat de València. Comprenc que el PPCV s'ha d'agafar a un clau ardent per a acontentar a certs sectors del seu electorat, però tot és un sense trellat i el soroll ha arribat a nivell nacional, tal vegada per calfar els ànims, sobretot veient com està el panorama polític i com l'esquerra copa el poder al nostre país. Els intolerants i antidemòcrates sempre es comporten de la mateixa manera i aprofiten la religió catòlica mal entesa i els cops al pit per intentar guanyar vots. La dreta sempre se les ha gastat de la mateixa manera al nostre país. Només cal fer una ullada a la nostra història contemporània. Però afortunadamente la societat i la realitat han canviat.

Dilluns passat, fent zàping, vaig caure en el programa El Cascabel, emès per 13TV. Mai havia escoltat major nombre de bogeries contra les magues de gener com les que van proferir Miguel Ángel Rodríguez, Alfonso Rojo Joaquín Leguina -qui t'ha vist i qui et veu-, entre altres convidats al programa. Em vaig tindre que pessigar el braç per a comprovar que no estava somiant, que no estava a cap sessió del Concili de Trento, encara que semblava que san Carles Borromeo s'havia reencarnat en el presentador i els tertulians del programa. Per llançar més llenya al foc  va entrar per telèfon la regidora del PP a l'Ajuntament de València Beatriz Simón, que va disparar tota la seua artilleria difamatòria contra l'alcalde Joan Ribó, el Tripartit, el laïcisme i el que li passava pel cap en aquell moment. L'altra nit aquesta regidora, la mateixa que fa quatre anys va aparèixer a la premsa per fer ús privat del cotxe oficial, semblava  Pere l'Ermità predicant la Primera Croada: vergonya per la cavalcada republicana organitzada per la Societat Coral El Micalet, vergonya per a haver llevat el Pessebre de la Plaça de l'Ajuntament, vergonya perquè Joan Ribó no deixa anar a les processons, vergonya per la creu al cementeri, que si la tradició catòlica, que si la Guerra Civil, que si açò i que si allò. Només li va faltar cridar Deus le volt! per començar la croada contra una València convertida en un nova Jerusalem on cal reconquistar els sants llocs -Ajuntament, Generalitat, Diputació...- de les mans sarraïnes de l'esquerra. La cosa s'ha escampat per les xarxes socials i també s'ha fet campanya a més d'un diari. A banda del context, les pobres magues han sigut qualificades de lletges, grosses, velles, bruixes i fins i tot de putes.  Cadascun que s'expresse com vulga o com puga, però no cal insultar ni dir mentides. Ja sabem allò de que quan no tingues arguments, malparla qua alguna cosa quedarà, però la dialèctica no és açò. 

Per què Beatriz Simó no va parlar de la tolerància que es viu des de fa sis mesos a la ciutat de València? Per què no li va dir als tertulians  i a l'audiència de 13TV que l'actual govern municipal de València no ha llevat El Pessebre sino que l'ha traslladat a la plaça de la Reina, al costat de la Seu? Per què no va contar que cada dia milers de persones visiten el saló de cristall de l'Ajuntament de València per a gaudir del meravellós pessebre d'estil napolità que ha instal·lat el govern sarraí d'esquerres? En més de 20 anys de govern popular a la ciutat de València mai es van obrir les portes de la casa de tots als ciutadans per visitar un Pessebre per Nadal, i aixó que el govern encapçalat per Rita Barberà, i al que pertanyia Beatriz Simón, era més catòlic que l'emperador Carles V. Per què no va contar la regidora popular que la ciutat de València va acollir aquest cap d'any a més de 15.000 joves cristians durant la trobada europea de la comunitat Taizé i que el govern sarraí d'esquerres que encapçala Joan Ribó va donar tota classe de facilitats a l'organització. Per què s'ha clavat dins del mateix sac d'intolerància a centenars de catòlics que viuen la seua religió des de la tolerància, la solidaritat, la diversitat  i l'estima. Afortunadament els brams dels dracs ja no fan por i els dinosaures s'han convertit en una una joguina per a xiquets.  Tot ha canviat encara que alguns no volen adonar-se. Coses de mal perdedors.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL CORDERO CARNÍVORO

Tomando como nombre el famoso local de Zurich donde surgió el movimiento Dadá en 1916, Cabaret Voltaire irrumpió en 2006 en el panorama editorial independiente con un catálogo exquisito, principalmente dedicado a autores franceses y de otras nacionalidades que habían escrito en francés, todos ellos con obras inéditas en español o descatalogadas. Un catálogo no demasiado amplio, pero sí sobradamente sugestivo, que ha ido creciendo en estos seis años hasta configurar un abanico temporal y cultural que va desde autores consagrados del siglo XIX como Stendhal , Balzac , Zola o Flaubert , pasando por vanguardistas como Crevel y Desnos o del periodo de entreguerras como Gide y Cocteau , hasta llegar a la época actual con escritores de la talla de Patrick Modiano . Últimamente al catálogo le ha pasado un poco como a Enrique Vila-Matas y ha dirigido su mirada hacia el mundo anglosajón incluyendo en su nómina de escritores a Stephen Spender , Robin Maugham o Joe Orton , de quién ...

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

ELS ESTRANYS

Raül Garrigasait  (Solsona, 1979), amb la seua primera novel·la Els estranys ,  ha guanyat el Premi Llibreter 2017 i el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana 2018 . Un bon començament. Això és arribar i moldre, mai millor dit. Encara que no siga en la ficció pròpiament dita, Garrigasait no és nou a la plaça de les lletres catalanes. Traductor de grec i alemany -ha traduït Nietzsche , Plató , Rilke ,  Goethe , Bauman i Papadiamandis , entre altres-, és editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge i autor d' El gos cosmopolita i dos espècimens més, un híbrid entre l'assaig i la ficció en forma de relat de viatges en el qual reflexiona sobre el nostre temps. Amb influències de Joan Perucho i Valle-Inclán , Els estranys és una novel·la amb diferents registres i nivells de lectura. Un joc metaliterari  farcit de personatges carnestolencs i esperpèntics que barreja passat i present. L'argument és senzill: el na...