Ir al contenido principal

L’INFERN DEL LLIBRE VALENCIÀ

La crisi econòmica fa que bufe el vent en contra per al llibre valencià i en valencià. Fa unes setmanes l’editorial Bromera anunciava un ERO que afectava a la meitat de la seua plantilla i obligava a una forta reestructuració de la empresa. És molt possible que altres editorials i llibreries valencianes vagen pel mateix camí abans que acabe l’any. Mala marxa.

El sector del llibre valencià viu serioses dificultats estructurals des de fa temps. És un sector feble circumscrit pràcticament al nostre territori, donat l’existència d’un mercat molt complex que dificulta el seu posicionament a Catalunya i Balears. Les vendes depenen pràcticament de l’àmbit educatiu acurtant-se encara més la seua difusió. Fora d’aquest espai és pràcticament residual.

Segons l’estudi d’hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana, només el 59’6% dels valencians lligen llibres i el 88’6% dels lectors són estudiants. La mitja de llibres llegits és de 9’8 a l’any. Ni un al mes. El 93’9% prefereixen el castellà i només un 3’4% tria llegir en valencià. El 57’1% compra llibres regularment i el 24’8% afirma que només compra llibres de text. Sols un 3’8% dels lectors valencians adquireix llibres en valencià.

Si a les dades li sumem problemes conjunturals com la baixada de la compra de llibres educatius i l’ incompliment de pagaments per part de la Generalitat Valenciana, la situació és descoratjadora tant per a editors com per a llibreters. Les llibreries valencianes estan patint greus problemes econòmics per no haver pagat la Generalitat el bonollibre 2011. Tampoc s’han pagat les ajudes a la producció editorial de 2010 i 2011, i les de 2012 encara no han sigut convocades. Moltes editorials i llibreries han entrat en el pla de pagament a proveïdors per a cobrar factures de llibres servits a biblioteques públiques. Enguany amb la retallada dels pressupostos en educació i la supressió dels bonollibres està en joc més del 30% de la facturació anual de les llibreries. Cal afegir el descens de les lectures recomanades pels professors i el boicot docent a les activitats extraescolars com animació lectora i visites d’autors a les escoles que també repercuteixen en la venda de llibres. Per rematar la faena ha aparegut una empresa holandesa de lloguer de llibre de text pel 40% del seu valor que s’ofereix als centres educatius valencians.

Com vegeu, un panorama terrible que condemna el sector de llibre valencià a l’infern. Si volem comptar amb un Virgili que li llance una mà per a indicar-li la sortida, cal urgentment que la Generalitat pague els seus deutes. Cal un paquet d’ajudes a la producció editorial i al foment de la lectura. Cal bonollibres, i a més a més cal un canvi radical en l’actitud de la població valenciana front el llibre valencià i en valencià. Com ens contava Ray Bradbury en una novel•la, els llibres es cremen als 451 graus Fahrenheit. I diuem que a l’infern hi ha moltes flames.

Publicat a Bon Dia Noticies, a la columna d'opinió Ideal Room


Comentarios

Entradas populares de este blog

EL CORDERO CARNÍVORO

Tomando como nombre el famoso local de Zurich donde surgió el movimiento Dadá en 1916, Cabaret Voltaire irrumpió en 2006 en el panorama editorial independiente con un catálogo exquisito, principalmente dedicado a autores franceses y de otras nacionalidades que habían escrito en francés, todos ellos con obras inéditas en español o descatalogadas. Un catálogo no demasiado amplio, pero sí sobradamente sugestivo, que ha ido creciendo en estos seis años hasta configurar un abanico temporal y cultural que va desde autores consagrados del siglo XIX como Stendhal , Balzac , Zola o Flaubert , pasando por vanguardistas como Crevel y Desnos o del periodo de entreguerras como Gide y Cocteau , hasta llegar a la época actual con escritores de la talla de Patrick Modiano . Últimamente al catálogo le ha pasado un poco como a Enrique Vila-Matas y ha dirigido su mirada hacia el mundo anglosajón incluyendo en su nómina de escritores a Stephen Spender , Robin Maugham o Joe Orton , de quién ...

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

ELS ESTRANYS

Raül Garrigasait  (Solsona, 1979), amb la seua primera novel·la Els estranys ,  ha guanyat el Premi Llibreter 2017 i el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana 2018 . Un bon començament. Això és arribar i moldre, mai millor dit. Encara que no siga en la ficció pròpiament dita, Garrigasait no és nou a la plaça de les lletres catalanes. Traductor de grec i alemany -ha traduït Nietzsche , Plató , Rilke ,  Goethe , Bauman i Papadiamandis , entre altres-, és editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge i autor d' El gos cosmopolita i dos espècimens més, un híbrid entre l'assaig i la ficció en forma de relat de viatges en el qual reflexiona sobre el nostre temps. Amb influències de Joan Perucho i Valle-Inclán , Els estranys és una novel·la amb diferents registres i nivells de lectura. Un joc metaliterari  farcit de personatges carnestolencs i esperpèntics que barreja passat i present. L'argument és senzill: el na...