LIBROS EN LA CARNICERÍA

Hay noticias que hacen que creamos firmemente que la utopía es posible. Este verano la kultur etxea de Turtzioz, en Vizcaya, está llevando a cabo una peculiar campaña de animación a la lectura. Dicha casa de la cultura ha depositado diversas cajas con libros en el ayuntamiento, la carnicería, el ambulatorio, la piscina municipal, el hotel rural y algunos bares, convirtiendo estos lugares en bibliotecas estivales. De esta forma, ya que vas a la carnicería a comprar chuletas, ves los libros que tienen y te llevas en préstamo el que te apetece leer. Después, una vez leído, sólo tienes que depositarlo en la caja de donde lo tomaste. La iniciativa no es nueva. Se conocen experiencias similares en otras localidades vascas, así como en Brasil y otros países.

En el País Vasco se desarrolla un plan de fomento y animación a la lectura, en el que junto a los objetivos obvios como la mejora de las competencias de lectura y escritura de las ciudadanas y ciudadanos, la mejora del índice de lectura, la prioridad educativa y cultural de esta actividad, se encuentra la mejora de las posibilidades de acceso al libro de la sociedad vasca. Sobran comentarios y apostillas derivadas las comparaciones con otras localidades y comunidades para evitar irritarnos.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els castrati, Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà, les botigues de pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate, la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera , lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com Junichiro Tanizaki . Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta per obres valentes i arriscades com Germà de gel d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois, Ànima de Wajdi Mouawad o Gegants de gel de Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...

Ideal Room

Buscar este blog