EL MALSON DE GUINEA

El passat colonial espanyol està prou silenciat en els llibres d'història. Fins el moment, no comptem amb una bibliografia destacable, no al menys com ens agradaria. De les antigues colònies, Cuba i Filipines són les que més han acaparat l'atenció dels investigadors, especialment la primera, seguida per la curiositat sobre els indrets del nord d’Àfrica durant la guerra del Marroc. Malauradament les colònies espanyoles del Golf de Guinea sempre han despertat poc d'interès, una qüestió incomprensible. Guinea Equatorial va aconseguir la independència el 1968, al mes d'octubre farà cinquanta anys. 

Però quasi sempre, per no dir sempre, on no arriba la investigació històrica, arriba la literatura per omplir les llacunes. En els últims anys hem vist aparèixer alguns best-sellers com El tiempo entre costuras, de Maria Dueñas, o Palmeras en la nieve, de Luz Gabás, aquesta última ambientada a Guinea, que han posat el focus sobre el nostre passat colonial. No obstant, l'atenció que aquestes autores han prestat a la història de les colònies és molt febla. Més bé es tracta d'una excusa, d'un element exòtic al servei d'uns arguments farcits d’intrigues rocambolesques amb tòrrides històries d’amor. 

Allunyat d’aquest plantejament narratiu i molt abans de l’aparició de la novel·la de Gabàs, Carles Decors (Barcelona, 1954), fill d’un antic colon a Guinea Equatorial, va començar a barrejar ficció i elements autobiogràfics en una personal introspecció colonial no exempta de critica al sistema. Decors inicia la seua aventura guineana amb la publicació d'Al sud de Santa Isabel (Quaderns Crema, 1999), primera entrega d’una trilogia que va continuar amb Aquell món idíl·lic (Edicions 62, 2007) i que ara es tanca amb El malson de Guinea (Pagès Editors, 2018).

Seguint els passos de Lluis Artigues, el seu alter ego literari, que investiga la vida del seu pare a l'antiga Fernando Poo, Decors escabussa en el passat per a donar-se respostes sobre la vida/absència familiar i recuperar/analitzar la memòria dels espanyols al Golf de Guinea. Una suggeridora recerca interna i externa d'un món idíl·lic, mític, idealitzat des de la perduda. Una necessitat quimèrica de trobar el món del pare, de les mancances  familiars i vitals d'una infantessa perduda que acaba esdevenint tremendament simbòlica. Colònia e infantessa conflueixen en una faula comuna i perduda, polièdrica, tal vegada furtada o realment inexistent, feta del material dels somnis, com el falcó maltès de la novel·la de Dashiell Hammett i la pel·licula de John Huston. Tot desfila per aquestes novel·les africanes de Decors, des de la vida de les plantacions, les intrigues polítiques, el franquisme, el procés d’independència, els conflictes interètnics entre els bubis i els fangs, les relacions entre els europeus i els africans, les passions amoroses o els grans silencis. Tot amb la latent omnipresència del personatge de Tomás Rimbau, que apareix en les tres novel·les. Tota una troballa.

Amb El malson de Guinea Decors tanca un cicle narratiu molt seductor, ple d'elements històrics i antropològics, i fins i tot generacionals. Un cicle a la recerca d'un paradís/afecte perdut construït amb cartes, diaris i fotografies i bocins de la memòria fets ficció. Un fresc sobre Guinea Equatorial insòlit en la literatura catalana.

Des de la segona meitat dels segle XIX, la presència de catalans i valencians dedicats a les plantacions de cacau i la industria fustera va ser molt important al Golf de Guinea. L’esclat de violència antiblanca posterior a la proclamació independència va fer que un miler d'antics colons tornarem a Catalunya i al País Valencià després de ser evacuats de Fernando Poo i  Riu Muni. Uns homes i unes dones, molts d'ells encara vius, que són els nostres propis pieds noirs. Tot i que la llei de secrets oficials es va retirar el 1977, l'oblit de la colònia ha perdurat des d’aleshores. Silenci que trenquen les novel·les de Carles Decors, tan necessàries per a recuperar i reflexionar sobre una part important de la nostra memòria com a poble.