Passa de tant en tant. Agafes un llibre, lliges les primeres pàgines i et quedes captivat. No pots soltar-lo de les mans i quan l'acabes, sents una sana enveja per l'editor. T'haguera agradat tant haver rebut l'original, descobrir l'autor o l'autora, apostar per ell i tindre la satisfacció de publicar-lo. Això em succeeix de vegades, no moltes, però em passa. Recentment ho he pogut experimentar amb La hija del comunista, opera prima d'Aroa Moreno Durán, Premi Ojo Crítico de RNE a la millor novel·la del 2017. Un prestigiós premi que aposta amb bon ull -no podria ser d'una altra manera- per noves veus de l'actual narrativa hispànica. Els últims anys l'han aconseguit Alicia Kopf, Jon Bilbao, Alberto Olmos, Isaac Rosa, Albert Sánchez Piñol o Marta Sanz, totes veus renovadores molt interessants.
Publicada per l'editorial Caballo de Troya, segell de Penguin Random House Grupo Editorial, La hija del comunista conta la commovedora història de Kàtia, la filla d'uns exiliats republicans a Berlin Est, la seua fugida a Berlin Oest, la decepció sentimental, la insatisfactòria vida burgesa a un poble del sud de l'antiga RFA i, finalment, el retrobament amb el que queda de la seua família després de la caiguda del mur i la reunificació d'Alemanya el 1989. Una història narrada en primera persona, molt ben estructurada, ben escrita, colpidora, que ens planteja més d'un nivell de lectura, des del periple vital de la protagonista amb trets de novel·la iniciàtica al desencís amorós, la crisis de les ideologies i l'esquinçament intern i extern de l'exili, en aquest cas doble exili, el republicà i el de l'Alemanya de l'Est. Una intensa novel·la sobre la identitat, molt poètica, amb un bon us de l'el·lipsi que deixa espai per a la reflexió del lector. Un retrat introspectiu al que, tal vegada, li podrien demanar un major profunditat en algunes situacions i personatges, però només són algunes objeccions que no interfereixen en el bon resultat final. Una novel·la que ben bé podría estar al costat d'altres exemples que han recuperat la memòria de la vida quotidiana de l'antiga RDA, com les novel·les d'Ingo Schulze, Eugen Ruge i Uwe Tellkamp.
És en la recuperació de la memòria, a banda de les qüestions formals esmentades, on trobem els majors encerts de La hija del comunista. Una novel·la que recupera una part important de la nostra memòria històrica totalment silenciada i oblidada, com és la dels exiliats republicans que marxaren a Alemanya i es quedaren a la RDA sense referents, sense identitat, estranys a tots els llocs, quasi apàtrides. Una història no contada, no recuperada, sepultada i sense voluntat política per recuperar-la, com la del supervivents del camps d'extermini nazi o la dels exiliats republicans a l'antiga URSS.
L'exili i la immigració a Alemanya són temàtiques poc visitades per la literatura hispànica. He de confessar que en conec molt pocs exemples que afegir-ne al d'Aroa Moreno. Encara que amb un altre registre, destacaria la novel·la negra Luna de minas, de Rosa Ribas, protagonitzada per la detectiva Cornelia Weber-Tejedor. Una novel·la que ens toca molt a prop als valencians: està ambientada a Vistavella, a l'Alt Maestrat, on té els origens familiar l'escriptora, i a Alemanya, on viu des de fa més de vint anys. Una novel·la publicada per Siruela que caldria rellegir.
Comentarios
Publicar un comentario