Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com Junichiro Tanizaki.
Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta per obres valentes i arriscades com Germà de gel d'Alicia Kopf, Estirpe de Marcello Fois, Ànima de Wajdi Mouawad o Gegants de gel de Joan Benesiu, aquestes dues últimes obres són del catàleg d'Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial.
Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter amb Teoria general de l'oblit, de José Eduardo Agualusa, novel·la que ja havia aconseguit el Dublin Literary 2017 i havia sigut finalista del Man Booker International. Agualusa és un dels autors actuals en llengua portuguesa més importants, molt poc traduït a l'espanyol i molt menys encara al català, per la qual cosa em congratula l'aposta de Periscopi i el premi Llibreter. Una bona ocasió per apropar-nos a la literatura que es fa al continent africà i en especial a Angola.
Teoria general de l'oblit és una novel·la amb grans valors. Conta la història de la Ludo, una dona abandonada per la seua família que decideix aparedar-se dins la seua vivenda fins que finalitze la violència de la revolució angolenya. Aïllada del món sobreviu durant vint-i-vuit anys acompanyada per un gos i un mico, conreant un petit hort a la terrassa de la casa, caçant coloms i escrivint contra l'oblit, primer en quaderns i després omplint les parets de paraules. Una interessant versió urbana de Robison Crusoe plena de metàfores i elements de realisme màgic. Amb la història de la Ludo conflueixen altres històries, al meu parer no totes necessàries per fer avançar la narració, que fan que el desenllaç es carregue de sentimentalisme. Amb el to passa una cosa semblant. La varietat de registres amb l'alternança de passatges d'humor i passatges dramàtics com el de la mort del gos, un dels més brillants del llibre, no sempre acaba de funcionar. No obstant, la lectura és grata.
Si les febleses de Teoria general de l'oblit són formals, els encerts són de fons. La novel·la d'Agualusa planteja un interessant discurs sobre la por a l'altre i com l'aïllament des de la distància genera comprensió, si aquesta és possible. Identitat i alteritat en una novel·la sobre la destrucció i la resistència, sobre els efectes del colonialisme i els processos revolucionaris, sobre l'absurd de la guerra i la gratuïtat de la violència. Una narració polièdrica amb moltes lectures que no defrauda ni deixa indiferent. I açó diu molt al seu favor.
Fent ús de la hipertextualitat, ací us deixe una entrevista amb José Eduardo Agualusa i un altre clip de Chico Buarque interpretant Funeral de um lavrador, cançó de la que es parla en la novel·la.
Comentarios
Publicar un comentario