martes, 2 de febrero de 2016

PREGUNTES NO RETÒRIQUES


[Foto: eldiario.es]

Com a milions de ciutadans d'aquest país, visc fent-me preguntes sense trobar cap resposta per molt que ho intente. Unes són existencials, o crec jo que ho són; altres, la resta i gran majoria, no tant. Últimament em pregunte moltes coses sobre situacions indignants, i que conste que no són retòriques. Què més volguera! Les més habituals solen ser sobre la corrupció política, sobre la quantitat de lladres que ens envolten. Com és possible que hagen tants casos de corrupció al nostre país? Com és possible que els lladres s'hagem embutxacat tants milers de milions d'euros? Per què no els hem descobert abans? Què hem fet malament? Aquesta situació és el resultat de tants anys de govern amb majories absolutes? Intente ser analític i no trobe respostes. Em preocupa molt que hagen d'eixir casos aïllats de penedits, venjatius o col·laboracionistes, com Marcos Benavent, perquè aflore la merda. Què funciona mal al si de la nostra democràcia? Per què cada vegada hi ha més gent que pensa que  la corrupció política ha deixat de ser conjuntural i ja és estructural? Aquesta última pregunta em fa molta por, perquè crec en la democràcia i pense que els bons polítics, els honrats i justos, existeixen i  són molt necessaris. En fa por pensar que moltes persones no pensen igual. Fullege un llibre d'història contemporània i tremole. La percepció està condicionada pel desficaci polític, que no acompanya gens. Ja està be de mamonades, més ara que hi ha un partit amb l'encàrrec de formar govern. Cal pactar. Tots han de ser generosos i oberts, perqué la realitat no sols és plural, sino també polièdrica. És urgent governar democràticament i amb transparència per acabar amb les velles maneres de fer política d'una vegada per sempre.