Ideal Room

[Foto: eldiario.es] Com a milions de ciutadans d'aquest país, visc fent-me preguntes sense trobar cap resposta per molt que ho intente. Unes són  existencials , o crec jo que ho són; altres, la resta i gran majoria, no tant. Últimament em pregunte moltes coses sobre s ituacions indignants, i que conste que no són retòriques. Què més volguera!  Les més habituals solen ser sobre la corrupció política, sobre la quantitat de lladres que ens envolten. Com és possible que  hagen  tants casos de corrupció al nostre país? Com és possible que els lladres s' hagem   embutxacat  tants milers de milions d'euros? Per què no els hem descobert abans? Què hem fet malament? Aquesta situació és el resultat de tants anys de govern amb majories absolutes? Intente ser analític i no trobe respostes. E m preocupa molt que hagen d'eixir casos aïllats de penedits,  venjatius  o col·laboracionistes, com Marcos Benavent , perquè  aflore la  merda. Què func...

Acaba agosto, acaba el verano. Nunca el camino hacia el otoño había sido tan incierto, por no decir funesto: entrada en vigor de una brutal subida de IVA, retirada de tarjeta sanitaria a los inmigrantes, menos becas y mayor ratio en la escuelas... Suma y sigue hasta casi el infinito. Lo fastidioso del caso es que con tantos sufrimientos parece que no levantaremos cabeza de inmediato. Al menos por una temporada larga continuaremos dolidos, más pobres y con los problemas corregidos y aumentados. Eso sí, a partir de ahora con un flamante banco malo o sociedad de gestión de activos inmobiliarios para seguir solventándole la vida o la contabilidad, que para el caso es lo mismo, a los causantes de la crisis. Mientras el Gobierno convierte más deuda privada en deuda pública delante de nuestras propias narices. A partir de ahora la banca podrá corrigir su contablidad, sacar los inmuebles que no le valgan para que los venda otro, ...

Les mesures aprovades pel Consell de Ministres el passat divendres 13 de juliol, després de l’anunci que fera el president de Govern, Mariano Rajoy , a les Corts dos dies abans, suposa el tir de gràcia a la de per sí estrangulada industria cultural del nostre país. l’IVA passarà del 8% al 21% en les entrades de cinema, teatre, concerts, festivals musicals i museus privats; del 18% al 21% en la música gravada, mentre que es mantindrà el 4% per al llibre. Encara que es venia parlant de l’augment d’aquest impost des de feia setmanes, que era la crònica d’una pujada anunciada, la realitat ha superat totes les previsions. Els economistes aventuren com a repercussió un major enfonsament del consum, i no fa falta ser bruixot ni consultar cap bola de vidre per a fer la predicció. A la ja consabuda crisi d’espectadors motivada per la televisió, dvd i descarregues diverses, ara s’afegeix l’increment de l’IVA en uns moments de greu crisi econòmica, de retallades, amb un consumidor...