Ideal Room

Acabo de leer la novela póstuma de Rafael Chirbes . Literatura sin ninguna complacencia, Un golpe directo al estómago. Una historia de querencia, afectos y desafectos;  de supervivencia, del sexo como comunicación y como tabla de salvación. Una historia de soledades y de la imposibilidad del amor envuelta en el humo de cientos de cigarrillos  Gitanes y el hedor anisado del Pastis . Una historia sobre las diferencias sociales y culturales. Una historia de emigración, de supervivientes, de perdedores, de obreros y burgueses. Una grandiosa novela sobre la dignidad del ser humano, alejada de moralidades y con la enfermedad y la muerte como metáforas. ¿Quién había dicho que la lucha de clases ya no tenía vigencia? El lector que diga que no ha encontrado en estas páginas ni   Crematorio  ni  En la orilla  es porque    no ha sabido leer  Paris-Austerlitz  ni las anteriores novelas. Chirbes siempre nos cuenta la misma historia de soledad...

Estic fins als nassos de l'aldarull de les reines magues -les tres magues de gener- orquestrat pels sectors més reaccionaris de la ciutat de València. Comprenc que el PPCV s'ha d'agafar a un clau ardent per a acontentar a certs sectors del seu electorat, però tot és un sense trellat i el soroll ha arribat a nivell nacional, tal vegada per calfar els ànims, sobretot veient com està el panorama polític i com l'esquerra copa el poder al nostre país. Els intolerants i antidemòcrates sempre es comporten de la mateixa manera i aprofiten la religió catòlica mal entesa i els cops al pit per intentar guanyar vots. La dreta sempre se les ha gastat de la mateixa manera al nostre país. Només cal fer una ullada a la nostra història contemporània. Però afortunadamente la societat i la realitat han canviat. Dilluns passat, fent zàping, vaig caure en el programa El Cascabel, emès per 13TV . Mai havia escoltat major nombre de bogeries contra les magues de gener com les que van pr...