Ir al contenido principal

LES MAGUES DE GENER FAN ESCLATAR DE NOU LES CROADES


Estic fins als nassos de l'aldarull de les reines magues -les tres magues de gener- orquestrat pels sectors més reaccionaris de la ciutat de València. Comprenc que el PPCV s'ha d'agafar a un clau ardent per a acontentar a certs sectors del seu electorat, però tot és un sense trellat i el soroll ha arribat a nivell nacional, tal vegada per calfar els ànims, sobretot veient com està el panorama polític i com l'esquerra copa el poder al nostre país. Els intolerants i antidemòcrates sempre es comporten de la mateixa manera i aprofiten la religió catòlica mal entesa i els cops al pit per intentar guanyar vots. La dreta sempre se les ha gastat de la mateixa manera al nostre país. Només cal fer una ullada a la nostra història contemporània. Però afortunadamente la societat i la realitat han canviat.

Dilluns passat, fent zàping, vaig caure en el programa El Cascabel, emès per 13TV. Mai havia escoltat major nombre de bogeries contra les magues de gener com les que van proferir Miguel Ángel Rodríguez, Alfonso Rojo Joaquín Leguina -qui t'ha vist i qui et veu-, entre altres convidats al programa. Em vaig tindre que pessigar el braç per a comprovar que no estava somiant, que no estava a cap sessió del Concili de Trento, encara que semblava que san Carles Borromeo s'havia reencarnat en el presentador i els tertulians del programa. Per llançar més llenya al foc  va entrar per telèfon la regidora del PP a l'Ajuntament de València Beatriz Simón, que va disparar tota la seua artilleria difamatòria contra l'alcalde Joan Ribó, el Tripartit, el laïcisme i el que li passava pel cap en aquell moment. L'altra nit aquesta regidora, la mateixa que fa quatre anys va aparèixer a la premsa per fer ús privat del cotxe oficial, semblava  Pere l'Ermità predicant la Primera Croada: vergonya per la cavalcada republicana organitzada per la Societat Coral El Micalet, vergonya per a haver llevat el Pessebre de la Plaça de l'Ajuntament, vergonya perquè Joan Ribó no deixa anar a les processons, vergonya per la creu al cementeri, que si la tradició catòlica, que si la Guerra Civil, que si açò i que si allò. Només li va faltar cridar Deus le volt! per començar la croada contra una València convertida en un nova Jerusalem on cal reconquistar els sants llocs -Ajuntament, Generalitat, Diputació...- de les mans sarraïnes de l'esquerra. La cosa s'ha escampat per les xarxes socials i també s'ha fet campanya a més d'un diari. A banda del context, les pobres magues han sigut qualificades de lletges, grosses, velles, bruixes i fins i tot de putes.  Cadascun que s'expresse com vulga o com puga, però no cal insultar ni dir mentides. Ja sabem allò de que quan no tingues arguments, malparla qua alguna cosa quedarà, però la dialèctica no és açò. 

Per què Beatriz Simó no va parlar de la tolerància que es viu des de fa sis mesos a la ciutat de València? Per què no li va dir als tertulians  i a l'audiència de 13TV que l'actual govern municipal de València no ha llevat El Pessebre sino que l'ha traslladat a la plaça de la Reina, al costat de la Seu? Per què no va contar que cada dia milers de persones visiten el saló de cristall de l'Ajuntament de València per a gaudir del meravellós pessebre d'estil napolità que ha instal·lat el govern sarraí d'esquerres? En més de 20 anys de govern popular a la ciutat de València mai es van obrir les portes de la casa de tots als ciutadans per visitar un Pessebre per Nadal, i aixó que el govern encapçalat per Rita Barberà, i al que pertanyia Beatriz Simón, era més catòlic que l'emperador Carles V. Per què no va contar la regidora popular que la ciutat de València va acollir aquest cap d'any a més de 15.000 joves cristians durant la trobada europea de la comunitat Taizé i que el govern sarraí d'esquerres que encapçala Joan Ribó va donar tota classe de facilitats a l'organització. Per què s'ha clavat dins del mateix sac d'intolerància a centenars de catòlics que viuen la seua religió des de la tolerància, la solidaritat, la diversitat  i l'estima. Afortunadament els brams dels dracs ja no fan por i els dinosaures s'han convertit en una una joguina per a xiquets.  Tot ha canviat encara que alguns no volen adonar-se. Coses de mal perdedors.

Comentarios

Entradas populares de este blog

DOS O TRES COSAS SOBRE EL IDEAL-ROOM Y UNA DECLARACIÓN DE PRINCIPIOS

Es conveniente, no sé si de recibo, explicaros las razones que me han llevado a llamar a este blog Ideal-Room . He de confesaros que carece de cualquier relación con mi biografía y que se inscribe de lleno en un anhelo puramente literario y elegíaco. Que nadie busque aquí A Room of One's Own como si de Virginia Woolf se tratara. Ni es mi habitación propia ni mi habitación ideal, que lo podría ser. Sólo es un deseo que aspira a convertirse en quimera. Para explicaros que es el Ideal- Room es preciso que primero os hable la calle de la Paz, sin duda la más elegante de Valencia. Una calle que como buen ejemplo del gusto por el modernismo decimonónico tiene mucho que ver con aquellas avenidas proyectadas por el barón Hausmann en París. Siendo estrecha y sin árboles aún hoy posee ese encanto proustiano inconfundible que la convierte en un rincón refinado y cosmopolita que se escapa de la idiosincrasia socarrona de la ciudad de Valencia. En el número 19, esquina con Comedias, en un...

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

RECORTAR EN CULTURA PARA PAGAR INTERESES AL BANCO

Zubin Mehta Leo en prensa algunas filtraciones sobre las inmediatas intenciones de la Generalitat Valenciana en materia cultural, qu e se desprenden de la creación del nuevo holding instucional CulturArts . Institutos y empresas culturales públicas que desaparecen, teatros que se cierran como el Talia , posible privatización del Teatro Principal de Valencia, becas y subvenciones que se fulminan, presupuestos que se juntan en un mismo cajón para compensar la buena gestión de unas entidades con las pérdidas ocasionadas por el despropósito de otros pésimos gestores. Ahora le toca el turno tijeretil al Palau de les Arts . Peligra la presente temporada de ópera, el Centro de perfeccionamiento Plácido Domingo , la Orquesta Sinfónica de la Comunitat Valenciana o el Festival del Mediterrani que dirige Zubin Mehta ... Si los gobernantes piensan que la cultura es rentable económicamente, son unos necios morrocotudos. Estupideces del neoliberalismo con falta...