Ir al contenido principal

PARIS-AUSTERLITZ, LA NOVELA PÓSTUMA DE RAFAEL CHIRBES



Acabo de leer la novela póstuma de Rafael Chirbes. Literatura sin ninguna complacencia, Un golpe directo al estómago. Una historia de querencia, afectos y desafectos;  de supervivencia, del sexo como comunicación y como tabla de salvación. Una historia de soledades y de la imposibilidad del amor envuelta en el humo de cientos de cigarrillos Gitanes y el hedor anisado del Pastis. Una historia sobre las diferencias sociales y culturales. Una historia de emigración, de supervivientes, de perdedores, de obreros y burgueses. Una grandiosa novela sobre la dignidad del ser humano, alejada de moralidades y con la enfermedad y la muerte como metáforas. ¿Quién había dicho que la lucha de clases ya no tenía vigencia?

El lector que diga que no ha encontrado en estas páginas ni  Crematorio ni En la orilla es porque  no ha sabido leer Paris-Austerlitz ni las anteriores novelas. Chirbes siempre nos cuenta la misma historia de soledades y de búsquedas del yo, del tiempo, de la esperanza imposible a través de los mismos personajes. ¿El joven pintor narrador, el amante madrileño referenciado,  la madre o el padre de Paris Austerlitz no aparecen en La larga marcha, La caída de Madrid o en Los disparos del cazador? ¿Quién no nos asegura que el Ahmed de En la orilla  no es en esencia el Ahmed de Paris- Austerlitz? Casi siempre hay un Ahmed en las novelas de Chirbes. ¿Michel, el homosexual obrero y maduro, no esta implícito en otras novelas? ¿No es la otra cara de la misma moneda? ¿Este personaje que busca a la desesperada el afecto no está en todas las novelas de Chirbes?  Las respuestas que me doy a estas preguntas me reafirman el carácter único y unitario de toda la obra de este genial escritor.

Tardó veinte años en escribir esta novela de temática homosexual totalmente alejada de las ñoñerías políticamente correctas, y lo puedo entender, Me conmueve su coherencia y valentía, así como su compromiso por la búsqueda de la verdad, aunque  esta sea íntima y desgarradora. Algo que ya estaba en su primera novela, Mimoun, cuyo protagonista también era un homosexual que buscaba su lugar en el mundo, en este caso en Marruecos.  Me emociona sobremanera  pensar -o deducir- que la paradoja del azar y de la muerte ha cerrado una obra narrativa con la misma novela que la inicio. Mimoun y Paris-Austerlitz comparten el mismo protagonista, una figura en la que Chirbes buscó sus respuestas.  Mimoun abre el ciclo chirbesiano y  Paris-Austerlitz lo cierra. Así que, en este juego de coincidencias buscadas o azarosas, resulta lógico que Chirbes le haya puesto a su última novela el título de la estación de ferrocarril que une la capital francesa con España, con el sur, con Marruecos. Un alfa y un omega para una obra tremendamente existencialista. Siempre he encontrado mucho de Albert Camus en las obras de Chirbes. Tras la lectura de esta última novela me reafirmo en ello.

Me produce mucha tristeza pensar que ya no volveré a leer ninguna nueva novela de Rafael Chirbes. Me queda el consuelo de la relectura de su legado, sin duda uno de los más importantes en lengua castellana de los últimos cincuenta años.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...