Ideal Room

He disfrutado mucho con Carmina o revienta , la ópera prima de Paco León. Una mezcla del John Waters de Pink Flamingos , del Ettore Scola de Brutti, sporchi e cattivi , del Almodóvar de ¡Qué he hecho para merecer esto!, del Buñuel de la etapa mexicana, de la novela picaresca del Siglo de Oro y del Valle-Inclán de los esperpentos. Humor a raudales, ternura y mala leche para realizar un retrato inconmensurable de la madre hispánica. Una madre coraje más cerca de la Escarlata O'Hara de Lo que el viento se llevo que de la de Bertolt Brecht. Terenci Moix ya nos hizo esta comparación en su novela El dia que va morir Marilyn . Paco León tampoco olvida el juego de palabras en el título, rindiendo homenaje a las memorias del Lute, y a la delirante actualización del robo de jamones de Morena Clara , pero sin Imperio Argentina y Miguel Ligero. Muchas influencias y originalidad por los cuatro costados. Estamos, sin duda, ante una de los mejores filmes español...

A mon pare li agradavem molt les novel•letes de l’Oest, sobretot les de Marcial Lafuente Estefanía. Cada vegada que acabava de llegir una d’aquelles “novel•les de duro” com popularment eren conegudes, la canviava en les paradetes de llibres de vell que hi havien a les rodalies de l’església de Santa Caterina, a la ciutat de València. Per una pesseta o per cinquanta cèntims mon pare aconseguia una altra novel•la de segona mà que no havia llegit. El quiosquer del carrer Sant Bult que estava més a prop de la nostra casa també en canviava, però estava menys abastit de títols, així que mon pare preferia anar a Santa Caterina. Allò de canviar les novel•letes de duro va ser una pràctica molt habitual a l’Espanya dels anys 40 i 50. Eren temps de misèria en un ampli sentit de la paraula. Temps de grans diferències socials entre rics i pobres, entre els que havien guanyat la guerra i els que l’havien perdut. Les novel•letes de Marcial Lafuente Estefania, José Mallorquín o Corín Tellado, ...

Escuchar música española en un auditorio o en una sala de conciertos de nuestro país es más difícil que pegarse un garbeo por Gotham City e irse de cañas con Batman y Robin. Lo digo muy en serio. Descubrir las razones por las que los programadores de nuestro país tienen esa especial animadversión hacia la música española, ojeriza diría con más propiedad, es más complicado que las cinco vías de Santo Tomás de Aquino para demostrar la existencia de Dios. Falla, Albéniz, Turina, Granados, Rodrigo, sólo por citar a los grandes, se programan muy poco. En alguna celebración patria y poco más. Eso sí, de vez en cuando nos llevamos una sorpresa morrocotuda cuando alguna orquesta internacional de relumbrón, en gira por nuestro país, lleva en atril obras de compositores españoles. La música barroca española tiene mejor suerte, pero tampoco os creáis. Existe un buen número de formaciones dedicadas a ella, pero por desgracia carecen del impacto mediático y obviamente, a excepción de ...

La crisi econòmica fa que bufe el vent en contra per al llibre valencià i en valencià. Fa unes setmanes l’editorial Bromera anunciava un ERO que afectava a la meitat de la seua plantilla i obligava a una forta reestructuració de la empresa. És molt possible que altres editorials i llibreries valencianes vagen pel mateix camí abans que acabe l’any. Mala marxa. El sector del llibre valencià viu serioses dificultats estructurals des de fa temps. És un sector feble circumscrit pràcticament al nostre territori, donat l’existència d’un mercat molt complex que dificulta el seu posicionament a Catalunya i Balears. Les vendes depenen pràcticament de l’àmbit educatiu acurtant-se encara més la seua difusió. Fora d’aquest espai és pràcticament residual. Segons l’estudi d’hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana, només el 59’6% dels valencians lligen llibres i el 88’6% dels lectors són estudiants. La mitja de llibres llegits és de 9’8 a l’any. Ni un al mes. El 93’9...