Ir al contenido principal

L’INFERN DEL LLIBRE VALENCIÀ

La crisi econòmica fa que bufe el vent en contra per al llibre valencià i en valencià. Fa unes setmanes l’editorial Bromera anunciava un ERO que afectava a la meitat de la seua plantilla i obligava a una forta reestructuració de la empresa. És molt possible que altres editorials i llibreries valencianes vagen pel mateix camí abans que acabe l’any. Mala marxa.

El sector del llibre valencià viu serioses dificultats estructurals des de fa temps. És un sector feble circumscrit pràcticament al nostre territori, donat l’existència d’un mercat molt complex que dificulta el seu posicionament a Catalunya i Balears. Les vendes depenen pràcticament de l’àmbit educatiu acurtant-se encara més la seua difusió. Fora d’aquest espai és pràcticament residual.

Segons l’estudi d’hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana, només el 59’6% dels valencians lligen llibres i el 88’6% dels lectors són estudiants. La mitja de llibres llegits és de 9’8 a l’any. Ni un al mes. El 93’9% prefereixen el castellà i només un 3’4% tria llegir en valencià. El 57’1% compra llibres regularment i el 24’8% afirma que només compra llibres de text. Sols un 3’8% dels lectors valencians adquireix llibres en valencià.

Si a les dades li sumem problemes conjunturals com la baixada de la compra de llibres educatius i l’ incompliment de pagaments per part de la Generalitat Valenciana, la situació és descoratjadora tant per a editors com per a llibreters. Les llibreries valencianes estan patint greus problemes econòmics per no haver pagat la Generalitat el bonollibre 2011. Tampoc s’han pagat les ajudes a la producció editorial de 2010 i 2011, i les de 2012 encara no han sigut convocades. Moltes editorials i llibreries han entrat en el pla de pagament a proveïdors per a cobrar factures de llibres servits a biblioteques públiques. Enguany amb la retallada dels pressupostos en educació i la supressió dels bonollibres està en joc més del 30% de la facturació anual de les llibreries. Cal afegir el descens de les lectures recomanades pels professors i el boicot docent a les activitats extraescolars com animació lectora i visites d’autors a les escoles que també repercuteixen en la venda de llibres. Per rematar la faena ha aparegut una empresa holandesa de lloguer de llibre de text pel 40% del seu valor que s’ofereix als centres educatius valencians.

Com vegeu, un panorama terrible que condemna el sector de llibre valencià a l’infern. Si volem comptar amb un Virgili que li llance una mà per a indicar-li la sortida, cal urgentment que la Generalitat pague els seus deutes. Cal un paquet d’ajudes a la producció editorial i al foment de la lectura. Cal bonollibres, i a més a més cal un canvi radical en l’actitud de la població valenciana front el llibre valencià i en valencià. Com ens contava Ray Bradbury en una novel•la, els llibres es cremen als 451 graus Fahrenheit. I diuem que a l’infern hi ha moltes flames.

Publicat a Bon Dia Noticies, a la columna d'opinió Ideal Room


Comentarios

Entradas populares de este blog

DOS O TRES COSAS SOBRE EL IDEAL-ROOM Y UNA DECLARACIÓN DE PRINCIPIOS

Es conveniente, no sé si de recibo, explicaros las razones que me han llevado a llamar a este blog Ideal-Room . He de confesaros que carece de cualquier relación con mi biografía y que se inscribe de lleno en un anhelo puramente literario y elegíaco. Que nadie busque aquí A Room of One's Own como si de Virginia Woolf se tratara. Ni es mi habitación propia ni mi habitación ideal, que lo podría ser. Sólo es un deseo que aspira a convertirse en quimera. Para explicaros que es el Ideal- Room es preciso que primero os hable la calle de la Paz, sin duda la más elegante de Valencia. Una calle que como buen ejemplo del gusto por el modernismo decimonónico tiene mucho que ver con aquellas avenidas proyectadas por el barón Hausmann en París. Siendo estrecha y sin árboles aún hoy posee ese encanto proustiano inconfundible que la convierte en un rincón refinado y cosmopolita que se escapa de la idiosincrasia socarrona de la ciudad de Valencia. En el número 19, esquina con Comedias, en un...

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

RECORTAR EN CULTURA PARA PAGAR INTERESES AL BANCO

Zubin Mehta Leo en prensa algunas filtraciones sobre las inmediatas intenciones de la Generalitat Valenciana en materia cultural, qu e se desprenden de la creación del nuevo holding instucional CulturArts . Institutos y empresas culturales públicas que desaparecen, teatros que se cierran como el Talia , posible privatización del Teatro Principal de Valencia, becas y subvenciones que se fulminan, presupuestos que se juntan en un mismo cajón para compensar la buena gestión de unas entidades con las pérdidas ocasionadas por el despropósito de otros pésimos gestores. Ahora le toca el turno tijeretil al Palau de les Arts . Peligra la presente temporada de ópera, el Centro de perfeccionamiento Plácido Domingo , la Orquesta Sinfónica de la Comunitat Valenciana o el Festival del Mediterrani que dirige Zubin Mehta ... Si los gobernantes piensan que la cultura es rentable económicamente, son unos necios morrocotudos. Estupideces del neoliberalismo con falta...