Ir al contenido principal

LUCIFER CIRCUS Y PILAR PEDRAZA


Desde hace años soy lector incondicional de Pilar Pedraza, sin duda una de las escritoras más inquietantes y exquisitas del panorama literario español. Profesora de Historia del Arte en la Universidad de Valencia, es autora de una serie de ensayos sobre imágenes de lo femenino en la cultura –La bella, enigma y pesadilla; Máquinas de amar: secretos del cuerpo artificial; Espectra. Descenso a las criptas de la literatura y el arte; Venus barbuda y el eslabón perdido-, además de las traducciones del enigmático El sueño de Polifilo, de Francesco Colonna (1499), y los Emblemas de Alciato (1531), así como su estupendo Barroco efímero en Valencia, un estudio pionero sobre la fiesta barroca publicado en un ya lejano 1982.

Parte de sus inquietudes como historiadora se plasman en sus novelas. Éstas la han convertido en una auténtica escritora de culto para los lectores de literatura gótica y de terror. Pero más allá de los cánones del género, que los sigue, Pilar Pedraza establece una interesante interrelación entre la ficción y la realidad, entre la historia trasgredida y el relato ficcionado. Así pasaba en su primera novela Las joyas de la serpiente, en la que los emblemas y enigmas de los estudiantes en la Valencia del Renacimiento adquirían el papel protagónico en una ficción delirante cargada de poesía, y así ocurre también con las mujeres pilosas que actualmente tanto le interesan como historiadora y novelista, a las que no sólo les dedica el ensayo Venus barbuda, sino que las convierte en protagonistas absolutas de sus dos últimas novelas, El síndrome de Ambrás y Lucifer Circus. Esta última obra, publicada hace tan sólo unos meses, se basa en la relación entre la pilosa Krao, una niña birmana, y el empresario aventurero William Leonard Hunt, El gran Farini, que la trajo a Europa a principios del siglo XX. De esta forma, convierte a Krao en Ma Tara Kué y a Farini en el empresario cirquense catalán Roger de Montbrió, el Gran Dinápoli, para ofrecer una aventura deslumbrante poblada de personajes delirantes en una variopinta mezcla de terror, misterio y humor, que también lo hay, que va desde Java a los deslumbrantes ambientes ocultistas del París de la Belle Époque o del Londres victoriano. Un empeño que sólo se puede abordar con brío si se posee una portentosa cultura, un gran ingenio argumental, una inclinación a la poesía y gran dominio léxico, cualidades que Pilar Pedraza posee en abundancia y que la han convertido en una rara avis de la novelística española actual. Su precisión a la hora de adjetivar, su elección de sustantivos hacen que desarrolle un estilo propio y personal capaz de componer unos textos de gran expresividad, como pocas veces se disfrutan por estos lares.

Tal vez Lucifer Circus no esté entre sus novelas más logradas – personalmente prefiero Las joyas de la serpiente, La fase del rubí o La perra de Alejandría-, pero es una buena introducción al poético universo pedraciano. Una lectura recomendable y una autora imprescindible, desgraciadamente no siempre reconocida. Resulta curioso como se le obvia en Valencia, sólo por poner un ejemplo. ¿Será porque fue Consellera de Cultura en la etapa socialista, escribe en castellano, además literatura gótica y de terror, publica en editoriales nacionales muy selectas, es muy discreta y no frecuenta ningún círculo ni se le deja ver en saraos de ningún tipo? Lo curioso es que ante este silencio provinciano, revistas nacionales de filosofía como Claves de razón práctica le dedican artículos. Como reza el emblema XXXIV de Alciato, resiste y abstente.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...