Ir al contenido principal

DUELE SIRIA

Obama se está preparando para intervenir militarmente en Siria sin el aval de la ONU como castigo por el uso de armas químicas por parte de los seguidores de Bachar el Asad, y para ello busca el apoyo de sus principales aliados europeos, Turquía y algunos países árabes. Rusia, al frente de su grupo, pide prudencia y de vez en cuando anuncia graves consecuencias. Mientras, y desde que comenzó el conflicto,  van más de 100.000 muertos. La masacre parece no tener fin. El suelo sirio va camino de convertirse en el campo de batalla de las grandes potencias. ¿No lo era ya con la venta de armamento? Una situación que se ha venido repitiendo incansablemente a los largo de la Historia. Ahora el toca el turno a los seguidores de Bachar el Asad frente a rebeldes; a los musulmanes contra cristianos; a EE.UU., EU y sus aliados por un lado , y a Rusia, China, Irán, Hezbolá por otro.  Pero siempre a pagarlo los más desfavorecidos, los sin nombre, los que siempre pierden. 

¿Por qué se tarda tanto en reaccionar, y siempre de forma destructora? En la pasividad internacional anida la evidencia del interés. Dos años de inmovilidad para incrementar la nómina de muertos, desplazados, personas sin hogar, ciudades destruidas, campos minados... Dos años para elevar el dolor. Banalidad del mal, como apuntaría Hannah ArendtDuele Siria. Me da asco la pasividad de nuestros políticos internacionales ante un conflicto en el que, como siempre, se prefiere la muerte de miles de personas a intentar buscar una solución en el diálogo.  Una guerra, esté donde esté , es problema de todos. No se puede escurrir el bulto. Como Erasmo, me reafirmo en el irenismo.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...