SIN RENDIR CUENTAS NI A DIOS

Leo en El País algo que ya conocía, pero que me indigna: el boom inmobiliario de la Iglesia Católica. Una reforma de la ley Hipotecaria en 1998, durante el Gobierno de José María Aznar, permitió liberalizar el suelo y abrir un resquicio legal a la Iglesia para que registrara a su nombre más de 4.500 propiedades entre templos, ermitas, casas parroquiales, cementerios y fincas de todo tipo en nuestro país, entre ellas la Mezquita de Córdoba por el módico precio de 30 euros, no fuera que el Islam la reclamara. Algunas de estas propiedades se vendieron posteriormente cobrando las respectivas plusvalías sin rendir cuentas ni a Dios, y nunca mejor dicho.

Me quedo perplejo por cómo se ha hecho y quiénes lo han hecho, y me viene a la memoria el Encomion Moriae de mi querido Erasmo cuando habla del gran mercado de la Iglesia en el siglo XVI. Quinientos años después seguimos permitiéndole los mismos abusos morales y materiales. Lo honroso y lo oneroso, todo de una. El plan funciona: cuando la cosa se pone fea en lo material, el clero apunta al respetable con cañones de verborrea y se lanzan unas cuantas bombas de complejo de culpa a los genitales. Todo arreglado, y hasta la próxima. Excusas de mal pagador. Servidor, como otros muchos creyentes y no creyentes, piensa como Erasmo: Concedo Nullo. Una cosa son las creencias, y éstas son honorables siempre que respeten la Declaración Universal de los Derechos Humanos, y otra bien distintas los abusos clericales. Estos últimos son de este mundo y se deben de regir por las leyes mundanas. Menos preocuparse del alpiste del periquito y más pasar por caja.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els castrati, Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà, les botigues de pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate, la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera , lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com Junichiro Tanizaki . Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta per obres valentes i arriscades com Germà de gel d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois, Ànima de Wajdi Mouawad o Gegants de gel de Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...

Ideal Room

Buscar este blog