Ir al contenido principal

LA GUERRA TRIVIALIZADA

Mientras Obama cambia la paz por la guerra e intenta seguir a sus predecesores en la Casa Blanca en esto de "salvar" al planeta Tierra y a toda la galaxia; mientras los países de la UE reabren sus viejos problemas, morales y no morales, por apoyar o no a EE.UU. en dicha intervención, miles de civiles siguen muriendo en Siria. Un conflicto poliédrico y complejo que va más allá de la contienda civil, si es que podemos ser tan canallas de llegar a comprender una guerra. Los países occidentales hacemos la vista gorda -los orientales también- y miramos hacia otro lado o simplemente no miramos, lo que equivale a decir que trivializamos la vulneración de  los acuerdos internacionales sobre el uso de armas químicas, entre otras cosas, como si fuera la nadería más tonta. ¡Qué ruines somos! No podemos quedarnos impávidos esperando los próximos cadáveres y permitir que se utilicen armas y gases de destrucción masiva contra la población civil. Ahora es Siria, pero mañana, o tal vez dentro de unas horas, puede ser España. Esto es tan  nauseabundo que nos hace perder la dignidad, aunque en esto de banalizar el mal la sociedad está curada de espanto. Yo no los estoy y me sublevo. 

Comentarios

  1. Me parece increíble como estamos esperando la respuesta de una persona para atacar o no; para decidir si atacar hoy o mañana.Verdaderamente es triste pensar que algo tan espantoso como una guerra pase por alto sin sublevarnos. Cierto es Manolo, estoy de acuerdo. No es que ningún país debería no apoyar esta guerra, sino que todos los países deberían posicionarse en contra.

    ResponderEliminar
  2. Ayer estuve viendo con Andrés "La chaqueta metálica"....y ahora con lo de Siria otra vez lo mismo, y con tantas guerras que siguen habiendo por el mundo... esto es asqueroso, demasiada mediocridad en los que dirigen naciones, demasiado abuso de unos cuantos que controlan los mercados, demasiada laxitud en el ciudadano de a pie que les da igual "todo". Estoy convencida de que tanta abundancia de lo negativo es lo que no nos está dejando ver el potencial del se humano (uf, qué pretencioso),me explico: hay movimientos de ciudadanos que están por la paz y la sostenibilidad del planeta, intentando mantener el equilibrio con nuestro entorno natural, aquí os dejo algunos enlaces: www.attac.es , http://www.noticiaspositivas.net/ , http://slowfood.es/
    Sed muy felices y por favor, no dejéis de ir a las manifestaciones

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...