Ir al contenido principal

ANALFABETISMO CONSTITUCIONAL

Hace unos días asistí en la Llibreria La Moixeranga, en Paiporta, a la presentación de la novela de Víctor J. Maicas Mario y el reflejo de la luz sobre la oscuridad, recientemente publicada por VdeB. La novela está ambientada durante los meses de mayo y junio de 2011 y hace una llamada a la reflexión sobre la situación  social y política que vivimos en nuestro país. Tras la presentación se estableció un animado debate entre los asistentes.  Se habló de la crisis, la corrupción y el compromiso de los ciudadanos. Yo insté a que tomáramos conciencia y nos comportásemos como ciudadanos responsables. Sin ánimo de ser capcioso pregunté a las personas que me acompañaban  si habían leído la Constitución. Ni uno solo afirmó haberla leído. Desgraciadamente no me sorprendí. 

Somos capaces de discutir apasionadamente sobre nuestro país y desconocemos el significado y el alcance de nuestra Carta Magna, lo que nos aboca a permitir que se vulnere diaria y constantemente. El "hombre masa" de Ortega y Gasset campa a sus anchas. Si todos los  ciudadanos conocieran la Constitución y fueran conscientes de lo que allí se recoge, otro gallo le cantaría al gobierno, a la monarquía, a la Iglesia católica  o al poder judicial, y sólo por poner unos ejemplos. No es que la Constitución de 1978 sea la panacea de todo, pero es el marco en el que nos movemos. Sólo con respetarla nos evitaríamos escuchar las tonterías que largan algunos políticos  y contertulios camorristas en aras de una inconstitucionalidad sin ni siquiera saber cual es el marco de la constitucionalidad. 

Animo a leer la Constitución y a ser ciudadanos comprometidos en el respeto de nuestros derechos y libertades. Tenemos un marco constitucional suficiente para no consentir a Perico de los Palotes, por muy salido de las urnas que sea, que se pase por el forro todo lo que le dé la gana.  Lo digo en un sentido amplio y figurado para todos los poderes de este país. Qué ningún analfabeto constitucional me confunda y crea que lo digo por Artur Mas. Si el que piensa esto conociera la constitución, sabría que hasta ahora el señor Mas no se ha salido ni un milímetro del marco constitucional vigente. La asignatura de Educación para la Ciudadanía,  que se aprestó a suprimir el PP, hablaba de eso: de conocer nuestros derechos y libertades,  y no de como utilizar lo que tenemos entre las piernas, al menos de la manera obscena y enfermiza que pueden llegar a imaginar las mentes turbias de quiénes instaron a eliminarla. Nadie, por mucho que se lo crea,  está más allá del bien y del mal moral. Nadie.

Comentarios

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...