Ir al contenido principal

PODRÍA

Nuevo año. Nueva entrada. El día uno de enero parece destinado a la resaca, a reponerse de los excesos de la noche anterior y a los efímeros propósitos para el año que comienza. Una nueva hoja de ruta que no pasa de intención de buena voluntad que nunca se cumple. Tengo que hacer ejercicio, tengo que dedicar más tiempo a los míos, voy  ponerme en serio con el inglés... El día dos mantenemos el pensamiento y seguimos con el tengo que hacer. El tres es como la ampliación del dia anterior. El cuatro continuamos con el tengo que... El cinco, noche de Reyes. El seis, Reyes, regalos y roscón, mientras empezamos a reducir al olvido los buenos propósitos para desterrarlos completamente cuando volvamos a nuestra rutina diaria. Ni siquiera nos detenemos a decirnos el consabido otra vez será. Esta imposibilidad de hacer realidad las propósitos del primero de año es nuestra personal piedra de Sísifo.



¿Podríamos convertir lo efímero en duradero? Podría ser un buen propósito que sólo depende de nosotros mismos.  Ante la incertidumbre y la coyuntura poco halagüeña que vivimos depender de nosotros  mismos para hacer posibles las cosas que anhelamos sería un buen propósito, una buena razón para que, al menos este año, Sísifo se quedase con la piedra en la cima de la montaña y no la arrojase por la pendiente para volverla a subir de nuevo. Pero digo sería. Digo podría. Utilizó el verbo en condicional y este tiempo verbal no existe en la realidad. ¿Por qué uso con tanta frecuencia un tiempo que no existe? Podría suprimirlo. Podría. Sería una buena razón. Sería fantástico. ¡Qué lástima que no  haya podido sujetar  la piedra!

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

OBLIDADA CONCHA ALÓS

Tenia  tretze o catorze anys quan vaig descobrir Concha Alós . Descobrir que no llegir, perquè la lectura va vindre molt més tard. En aquells anys del franquisme accedir a un llibre era tota una odissea, sobretot per a un adolescent lletraferit de família treballadora i sense recursos com jo. A la casa dels meus pares no hi havia llibres. Les biblioteques públiques d'aleshores eren pràcticament inexistents i tenien les prestatgeries plenes d'exemplars vells, porgats i polsosos. Comprar-ne era quasi una quimera degut a la nostra complicada economia familiar, però no gens més complicada que la d'altres milers de famílies. Un llibre es comprava si era totalment necessari per a l'escola i  si no hi havia més remei, la qual cosa suposava més cigrons i menys carn a la taula. Els diners no prestaven per a tot. Ma mare, amb el seu tarannà de solucionari, sempre trobava una manera d'estalviar-se la compra en forma de parent o veí que acabaven prestant-nos aquell ...

EL VENTRE DE NÀPOLS

Qui em coneix sap de la meua fascinació per Nàpols i tot el que estiga relacionat amb aquesta ciutat. El Vesubi, Pompeia, Totó, els  castrati,  Capodimonte, Pulcinella, el Monestir de Santa Chiara, inclús en la versió fox de Jorge Sepúlveda . el funiculì funiculà,  les botigues de  pesepri nadalencs al carrer de Sant Gregori Armeno, les capelletes de carrer dedicades a les ànimes del Purgatori, inclús el Crist  velato de la Capella de Sansevero. Un univers urbà contradictori i anacrònic com la mateixa vida. El temps quotidià eternitzat entre el naixement i el traspàs. Eros i Thànatos a una ciutat vulnerable que s'alça als peus d'un volcà i que tremola amb els moviments dels malucs de Sophia Loren i les maggiorate,  la qual cosa mai no gens banal. Una ciutat italiana, però també valenciana. En definitiva, mediterrània. La ciutat d' Alfons el Magnànim i de Josep de Ribera ,  lo Spagnoletto . Els valencians hem estat ací molts anys, segles. S...

TEORIA GENERAL DE L'OBLIT

Procure estar informat dels premis literaris. Sempre me n'alegre per l'autor o l'autora premiada, encara que de vegades, quan llig l'obra, la decepció s'apropa de mi. Ja sabem que la percepció és lliure i que per a gustos colors, però l'ombra de les expectatives lectores insatisfetes és sempre ampla i molt llarga. I això que servidor elogia l'ombra tant com  Junichiro Tanizaki .  Hi ha premis i premis. El Premi Llibreter mai em defrauda. El Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya té bon ull amb les seues eleccions i això és d'agrair. Quasi sempre aposta  per obres valentes i arriscades com  Germà de gel  d' Alicia Kopf , Estirpe de Marcello Fois,    Ànima de Wajdi Mouawad o   Gegants de gel  de  Joan Benesiu , aquestes dues últimes obres són del catàleg d' Edicions del Periscopi. Com a lectors hem de felicitar-nos pel bon olfacte que té aquesta editorial. Enguany Periscopi ha tornat a guanyar el Premi Llibreter am...